domingo, 9 de marzo de 2008

La crónica de Edu

Hay que reconocer que es bastante más rápido marchando que escribiendo, pero finalmente Edu Clemente ha publicado en Corredors.cat y en Ultrawalking su crónica de los 200km de Bourges. La copio y la pego, disculpándome por no haberme tomado el trabajo de traducirla del catalán.

CRÒNICA 24h DE BOURGES 2008 (01-02 març 2008)
Amb una setmana de retard penjo la crònica que havia promés.
En primer lloc, un comentari sobre les curses d'ultra-marxa i sobre aquesta de Bourges.
La marxa atlètica consisteix en anar el més ràpid possible sense córrer. No es permet la "pèrdua de contacte" ni la "flexió", o sigui no es pot saltar ni tampoc caminar ajupit a l'estil Groucho Marx (ja que podria ser una forma encoberta de córrer).
En proves de llarga distància (més de 50km) oficialment val el mateix reglament, però en la pràctica no s'aplica igual. Saltar està encara més prohibit, però es tolera la flexió natural. Aquí es pot caminar normal, cosa que en una prova curta significaria la desqualificació per flexió.
Gràcies a això vaig poder acabar la cursa. Tal com marxava, en una de 5km no hauria durat ni dos minuts.

La cursa de Bourges és de 200km per als homes i de 170.667km per a les dones (75 i 64 voltes al circuit de 2666.7m)
El temps límit és de 24h. Es classifiquen en primer lloc els que fan la distància completa (ordenats per temps) i després la resta ordenats segons la distància aconseguida. Aquest any cap home i tres dones han fet la distància sencera.
La darrera volta es compta sencera, encara que surti fora del plaç de 24h. Per evitar que s'allargui massa, s'estableix un temps de tall a les 23h55'. Si arribes al punt de control abans, pots fer encara una altra volta. Sinò, la cursa s'ha acabat. En la classificació oficial surt la distància i el temps, i els que empaten a nº de voltes s'ordenen segons el temps.

Dit això passem a la crònica.
És la primera vegada que viatjo tan lluny per una cursa. En Santiago (ultrawalking) m'hi va animar, ja que ell pensava anar-hi amb el seu amic Bernardo (Bejota), l'únic ultramarxador d'elit que hi ha a Espanya. Tots tres, més la Maria -companya d'en Bernardo- ens vam ficar divendres en un cotxe i cap a França!. El viatge és una mica llarg -Bourges és justament al centre del país- però el paisatge és maco i es fa força distret. Passem per l'espectacular viaducte de Millau (on es fa la famosa cursa de 100km, la més multitudinària de França). Arribats a Bourges fem les salutacions, pasta-party ofert pels organitzadors i cap a l'alberg a dormir. L'endemà al matí anem a comprar menjar per al dinar i l'avituallament. L'adquisició més preuada és la truita de patata.
S'acosten les 15h, hora d'inici. Al matí ha plogut, fa fresca i una mica de vent, però es pot aguantar. Tota la cursa tindrem cel cobert.
La sortida és molt tranquil·la, com en totes les curses de 24h, sense presses ni empentes. El circuit és completament urbà, força pla i perfectament marcat amb tanques i cons. Fa 2666,667m (3 voltes = 8km), una bona distància. No es fa repetitiu com en una pista de 400m, ni tan llarg que faci mandra fer una volta més. És la primera vegada que aconsegueixo comptar les voltes de memòria sense equivocar-me. La majoria de marxadors fan la volta en 20-25 minuts. L'inconvenient és que hi ha poques ocasions per veure els companys, sobretot els que van a un ritme similar. Per exemple, passo 14 hores sense veure a en Francis Gauzé, amb qui vaig compartir moltes hores a les 24h de Perpinyà.
El millor del circuit és que passa per dins d'un pavelló on està instalat el control per xip, l'speaker, l'avituallament oficial -correcte però insuficient si no portes res més- i el panell amb la classificació actualitzada. Així tot està protegit en cas de mal temps. Els avituallaments particulars són una mica abans, sota una carpa en un parking descobert. Allà molts participants han aparcat les seves caravanes, creant com un carrer habitat per familiars i amics dels marxadors. Hi ha qui es pren molt en sèrio el tema de l'avituallament. La nostra logística és més modesta. Sort que la Maria ens ofereix ajuda sense descans. És molt útil tenir algú que et passi aigua o menjar, sense haver d'aturar-te a la taula. Aquestes petites parades sumen un temps que no serveix per avançar ni tampoc per descansar.

No segueixo cap estratègia, només marxar a ritme constant sense més pauses que les obligades per anar al lavabo o fer un canvi de mitjons.
Ha estat una cursa força tranquila sense cap moment de patiment, tot i que després mirant els videos veig que no anava massa fi. Els primers 10km marxo per sota de 7min/km, després el ritme va baixant progressivament però sempre per siota de 8'30"/km.
Passo la Marató en 5h02'03", els 50km just per sota de 6h00', i els 100km en 12h30'. Són temps força ràpids per mi, gairebé iguals als que faig en curses de 24h corrent. I la sensació d'esforç no és major.
Passat el km100 m'aturo 12 minuts per canviar-me el mitjons i punxar-me les butllofes amb una agulla (surt una mica de líquid i es tornen a tancar).
Cap al km 120 em trobo al Bernardo, i a partir d'aquí fem gairebé tota la cursa junts. És evident que no és el seu dia. Només em porta una volta d'avantatge, quan en condicions normals m'hauria tret 15 o 20km. De tant en tant ens trobem el Santiago que a més de marxar va grabant en video.
La gent pel carrer ens anima sovint amb el clàssic "allez, allez" i "bon courage". Molts dels que passen en cotxe piten o riuen. Però no és una zona molt transitada, ni tansols en ple dia. A la nit tenim la companyia d'un grup de joves d'una discoteca, més aviat formalets amb alguna excepció.
Poc a poc s'acosta el final i els objectius es van definint. El meu és superar els 180km, per la qual cosa he de fer 68 voltes. La darrera hora apreto el ritme i aconsegueixo completar les 68 voltes dins del plaç de 24h.

Finalment, 181,333km en 23h56'11" (promig per km: 7'55")

Estic molt satisfet ja que esperava fer 175km en el millor dels casos, i els dies anteriors les sensacions eren tan dolentes que m'hauria conformat amb molt menys. Està vist que com més llarga és la distància menys fiables són les sensacions prèvies. El millor de tot és que pocs dies després ja no tinc cap molèstia a les cames. Molt millor que després d'unes 24h corrent. Ara l'únic que em fa mal són els braços (marxant es fa molt moviment de braços).

Aquest any han fallat una mica els de dalt. Normalment dos o tres arriben als 200km, de vegades per sota de 23 hores. Si en Bernardo hagués vingut en forma, hauria guanyat clarament (ha estat 6è amb 184km). Les noies sí que han fet un bon paper.
En Santiago ha fet 114,667km, amb moltes pauses per filmar i menjar truita de patates. Podria fer molts més kms si volgués patir una mica, però no vol.

Hi havia premi en metàlic per als primers 10 classificats. A mi em van tocar 70euros que m'han servit per pagar el viatge.
Després de la cerimònia d'entrega hi ha un sopar de comiat, però m'en vaig directe a l'alberg i dormo fins al matí.
Dilluns tornem en cotxe cap a casa comentant la jugada.

En fi, ha estat un bon cap de setmana i una bona experiència que caldrà repetir algun cop.
Bernardo, cuida bé a la Maria, que tens una joia.
Santiago, ens veiem aviat en alguna curseta.

1 comentarios:

la granota dijo...

Qué mono! Una joia la Maria diu.
(((Se te ha olvidado poner lo de "Cortesía")))