"Un tipo caminant rapidíssim"

Llevo todo el día dándole vueltas a la cabeza a la idea de repetir por mi cuenta la marcha "De's Güell a Lluc a peu" del pasado fin de semana, en que fui incapaz de bajar de las seis horas, porque esto no puede quedar así. Mi mejor marca, ya la he buscado, es de 5 horas y 3 minutos. Es de 1989. De 2004 tengo 5 horas y 33. Y en estas que por la tarde me encuentro que Pep Lluis, también conocido como Ropits, al que pasé en plena subida al monasterio, ha escrito una crónica en su página. Como me nombra, la reproduzco. (Está en catalán de Mallorca y es un poco larga, así que los que no dominen esta lengua me perdonarán que no la traduzca.)

Males companyies
pep-lluís

No me pensava repetir mai aquesta marxa però un altre any em passa lo mateix: Vull fer un entrenament una mica llarg de cara, aquest any, a sa Carros de Foc però en ple Agost a s’estiu caminar/córrer moltes hores de dia és un pal i de nit no trob (ni cerc) gent loca per caminar tota sa nit per sa muntanya. Un altre any es Güell a Lluc és una bona oportunitat per fer un entrenament llarg.

Aquest any havia estat en relativa bona forma desprès de fer sa Travessa de sa Serra de Tramuntana en un dia al maig però al juny vaig caure al bosc anant corrent a sa feina (accident laboral in-itinere), em vaig fissurar una costella i es genoll em va fer mal durant un mes, es depriment lo que costa millorar sa forma i lo poc que costa baixar-la. A més mateix matí des Güell a Lluc havia fet es Torrent de Pareis o sigui que tenia excusa de sobra per anar poc a poc, com que s’any passat havia fet 6:25 em conformava en baixar de 8 hores.

Aquest any arribo a sa sortida un quart d’hora antes de les 11 però hi havia molt poca gent, jo crec que menys de 500 persones, moltes sortien caminant antes del “sus”, mentres tant es repartien premis i es donaven discursos que no es sentien massa bé. Em trobo un grupet de gent amb pinta d’anar corrent, miro i un d’ells és un amic, en Toni Contesti! El saludo i em diuen que volen anar a Lluc corrent, els hi dic que jo no els seguiré, que no estic per córrer tant. Són un grup total de 6 corredors, en David de ateltasdebaleares, el Ever i tres més. Donen es “sus” a les 23:07, veig que surten corrent a un ritme molt raonable, com a 6 minuts/km i m’animo a fer uns quants quilòmetres amb ells. sa gent va fent bromes de tot tipus mentres els passem, pareix que no hagin vist ningú corrent en sa seva vida! Al final m’animo i intento anar corrent fins Santa Maria però a Santa Maria em fa cosa deixar-los anar i continuo corrent amb es grupet fins Consell (km 17), allà els hi dic a reveure i em poso a caminar.

Desprès de caminar fins a Binisalem intento tornar córrer però tenc les cames com garrots, fins a Lluc aconsegueixo córrer sols uns quants trams curts. Com s’any passat avanço grupets caminant poc a poc fins pràcticament Lluc que evidentment han sortit o moltes hores antes o (més probablement) han sortit de Binisalem o Inca. Tres quilòmetres antes de Lluc, en mig de sa foscor, m’avança un tipo caminant rapidíssim, lic dic: tu dus ser en Bernardo José Mora i em diu que sí, li dic som en pep-lluís de ropits.com, corro una mica al seu costat i em comenta algunes coses, desprès em deixa perquè diu que vol mirar de baixar de les 6 hores, suposo que ho aconsegueix. Al final arribo a Lluc en 6h12, tretze minuts menys que s’any anterior però molt més cansat! es problema aquest any han estat ses males companyies.

Comparat amb s’any passat trobo que sa organització ha millorat una mica, hi ha molta més fruita i no està verda, no donen pastissets indigestos ni regals a mig camí i a les 6:30 ja surten es primers autocars. Pel que pagues (res) sa veritat està molt bé, pot ser podrien donar una mica de menjar a s’arribada i vendre camisetes també a s’arribada, sa veritat és que en compraria una per poder passar menys fred esperant es primer autocar.

Bé, resumint, no se que vol dir lo de “expressió de mallorquinitat”, m’agradaria que algú ho expliqués però a banda d’això, una vegada t’acostumes als comentaris i bromes de sa gent i a que cada un surt d’on i quan vol és una bona oportunitat per fer un entrenament llarg de forma cómoda.